Dado que no ha habido ningún debate en mi post, me voy a limitar a hablar de los artículos que he leído de mis compañeros y lo que he aprendido de ellos.

Antes de nada, me gustaría decir, que creo que es de suma importancia empezar a enseñar desde pequeños lo importante que es su seguridad en internet. Como moverse, como actuar y que es lo más importante que deben tener en cuenta a la hora de navegar. Por ejemplo, en el caso de las cockies la mayoría de personas no tiene idea alguna de lo que está aceptando cuando entra a una página web, y esto ahorraría el desagrado, miedo y desconocimiento que siente la población actualmente hacia las empresas y el marketing.

Por otro lado, y esta vez, pensando en las marcas y las empresas y no en el consumidor, creo que ha quedado bastante claro que hay infinitas opciones que permitirán a las empresas conseguir información valiosa de los consumidores, además es una nueva oportunidad para crear un nuevo tipo de comercio, quizás más sostenible.

En el comentario que le dejé a Natalia Calatrava Povea creo que se explica muy bien:

“Por otro lado, el de las empresas y no el del consumidor, estoy muy de acuerdo con el artículo que os dejaré citado, la eliminación de las cookies permitirá a las empresas a hacer un marketing más consciente e intentar fidelizar a los consumidores en sus marcas, en vez de intentar expandir su empresa a través de un target audience. Además, me gustaría pensar que esto desencadenara un tipo de economía más verdes donde las empresas ofrezcan productos con un pensamiento de economía circular en vez de sacar nuevos productos constantemente que provoque el desecho del producto anterior.”

En resumen, este cambio debería acarrear consigo cambios bastantes mas grandes y duraderos como es la educación y la creación de una nueva legislación que vaya avanzando y se vaya modificando a medida que la red e internet vayan modificándose, ya que esto es un constante cambio que se esta dando a gran velocidad.

Releyendo mi publicación sobre el trabajo de Leila Chivite (2014)  y teniendo en cuenta los análisis de mis compañeros me gustaría hacer una nueva percepción de esta.

La anterior publicación ponía de relevancia la posición de indefensión por parte del usuario ante la venta y el filtrado de sus datos y los problemas que tienen las cookies al establecer patrones personales en la actualidad por las opciones que plantea de los diferentes tipos de cesiones de datos.

Sí que mantengo el grueso de lo que escribía; que no hay una voluntad de transmisión de los datos sólo una cooperación necesaria para poder acceder al fin último que es el contenido de las páginas a las que se accede pero creo que hay un punto que no entro a evaluar que es lo que nos traen las nuevas herramientas que sustituirán esas cookies.

Por un lado no subsanan ese problema de insatisfacción por parte de los consumidores con su transmisión de datos pero sí que, como comentaba en la aportación de Silvia, en base a Paucara (2013), existe un gran problema que son los secuestros de sesiones. Al aceptar las cookies estas muchas veces no son verídicas y son estafas para hacer esos accesos a los equipos de las personas que navegan. Con las nuevas formas los estándares de accesibilidad son más altos y conllevan una mayor seguridad. Otra de las formas de acceso es la que indica Munar (2022) donde a través de las cookies se establecen diferentes estafas para llegar a los usuarios.

Otro de los puntos relevantes por los que la situación actual no resuelve los problemas de las cesión de datos es que no existe una legislación que especifique cómo responden las empresas que adquieren los datos, la responsabilidad del intermediario y deja bastante laxa la protección que tienen las personas físicas. La LORTAD, Del Peso (1998), sólo refiere la información de personas físicas identificables por lo que, cuando la transmisión difiere de ese eje particular y se produce solamente entre un medio digital y un usuario bajo identificador no nominativo y no particular, no considera que haya un daño o que sea lesivo para la intimidad del individuo. 

La legislación europea en materia de seguridad online sí que regula en cierto modo hasta dónde puede llegar el tratamiento de los datos pero no cómo se almacenan o cuál es la aplicación de esta información creando nuevamente que esa inseguridad que se planteaba en primera instancia persista e incluso tenga un peso mayor ya que las autoridades no revierten una situación que el grueso de los usuarios plantean como un problema Rivas Rodriguez (1999).

Es por todo esto que urge crear una nueva forma dónde agencias, medios y público puedan tener una convivencia donde sí que exista esa información para favorecer el trabajo de los primeros ya que puede ser muy positiva (Mayer. V. y Niel. K. 2013) para muestreos, demografía, análisis sociológicos… pero que respete, garantice y sitúe en la posición de protección que necesita a las personas en la red.

Referencias

Bergemann, D., & Bonatti, A. (2015). Selling Cookies. American Economic Journal: Microeconomics, 7(3), 259–294. https://doi.org/10.1257/mic.20140155

Cahn, A., Alfeld, S., Barford, P., & Muthukrishnan, S. (2016). An Empirical Study of Web Cookies. Proceedings of the 25th International Conference on World Wide Web. https://doi.org/10.1145/2872427.2882991

Chivite. L. (2014) REFLEXIÓN DEL MÉTODO: Google Analytics como herramienta de investigación social

Del Peso, E. (1998) LORTAD: Análisis de la ley(1ª ed. ). Ediciones Díaz de Santos, S.A

Mayer. V.; Niel. K. (2013) Big Data: A Revolution That Will Transform How We Live, Work, and Think. John Murray Publishers. London.

Muñoz, R. (2022, 8 febrero). Fin de las cookies: ¿cumple tu web con la normativa? BeeDIGITAL. https://www.beedigital.es/marketing/fin-de-las-cookies-cumple-tu-web-con-la-normativa/

Paucara, N. (2013). Secuestro de Sesiones Web. Universidad Mayor De San Andrés Carrera De Informática. http://www.revistasbolivianas.ciencia.bo/pdf/rits/n8/n8a26.pdf

Ree, D. (n.d.). La Ley de Cookies de la UE: una lucha por la privacidad. Cookiebot. https://www.cookiebot.com/es/ley-de-cookies/

Rivas & Rodriguez (1998) La problemática de los “cookies» Computerworld https://www.computerworld.es/archive/la-problematica-de-los-cookies

Interpretant Google Analytics

La publicació de Javier Pastor Adiós a las cookies en 2023: Google pone fecha de caducidad a este mecanismo y confirma su (polémica) apuesta por FLoC aborda una decisió controvertida per part de Google: eliminar les cookies de tercers a llocs web i aplicacions.

El títol de la notícia conté dues paraules clau que no poden passar desapercebudes: adéu i polèmica.

Efectivament, Pastor parla d’un adéu important de Google: l’adéu a les cookies de tercers. Per començar pel principi, recordem què són les cookies: les cookies són arxius temporals que un lloc web emmagatzema al teu navegador amb la finalitat de recordar les teves interaccions en el lloc i millor les teves visites en el futur, defineix María Eugenia Coppola (2022). L’ús de les cookies és essencial per a l’analítica web perquè, segueix Coppola, gràcies a les cookies, les pàgines poden accedir a informació sobre la teva activitat en línia. Malgrat tot, com destaca la companya Emma Oporto (el 13/12/2022) en resposta a la ressenya de Berta Rodrigo, les cookies també poden suposar una forta amenaça a la seguretat dels usuaris, ja que els hackers rescaten la informació que guarden les cookies, com els noms d’usuari i la contrasenya de les persones usuàries.

Heus aquí, amb aquest rastreig de l’activitat a internet, la segona paraula clau del títol: la polèmica decisió de Google d’eliminar les cookies, en favor de la privacitat de l’usuari. En aquest context sorgeix la iniciativa Privacy Sandbox, un conjunt de propostes que tenen com a objectiu desenvolupar noves solucions d’anàlisi d’ús web sense que els usuaris siguin rastrejats entre llocs web. En definitiva, per millorar la privacitat a la xarxa, proporcionar transparència i un major control de com s’utilitzen les dades.

Una d’aquestes propostes pensades per substituir les cookies de tercers és FLoC, inicials de Federated Learning of Cohorts, un sistema de codi obert que agrupa usuaris amb interessos comuns i que, afirma Google, tot garantint la privacitat individual, segueix permetent als anunciants adreçar-se a les audiències de manera segmentada. En això mateix es basa l’alternativa per a la publicitat de Google: Topics que, amb l’objectiu de crear grups temàtics en funció de les cerques de l’usuari, defineix una sèrie de temàtiques que representin els usuaris durant una setmana, segons el seu historial de navegació, les dades del qual es conservaran només durant tres setmanes, com aclareixen les companyes Alba Oliva (9/12/2022), en resposta a Rocío Nerea Águila, i el company Alejandro García Orta, en la seva aportació del 13 de desembre de 2022.

Amb relació a la publicitat, Google impulsa FLEDGE, un mètode de substitució de cookies que pren decisions de subhasta d’anuncis en el propi navegador. Google, doncs, tindrà més control del procés de publicitat dins el seu propi navegador. (PROGRAMATICSPAIN, 2021).

Google està decidida a eliminar les cookies de tercers de manera definitiva a finals del 2023 i ja ha dissenyat un llarg procés que compta amb dues fases significatives: a finals del 2022 i durant nou mesos hauran acabat les proves i s’hauran llençat les API a Chrome, de manera que els editors i anunciants podran migrar els seus serveis. La segona fase s’iniciarà a mitjans de 2023 i durarà tres mesos, serà el moment en què Google eliminarà progressivament les cookies de tercers. A finals del 2023 les cookies ja seran història.

Aquesta proposta no està exempta de polèmica: empreses com DuckDuckGo o Brave, entre d’altres, s’han oposat frontalment a aquesta decisió, ja que consideren que se segueix vulnerant la privacitat de l’usuari. Malgrat les crítiques, hi ha un obstacle que en dificultaria realment la implementació a Europa: la Comissió Europea està investigant la proposta de FLoC perquè li preocupa que Google dificulti la competència de serveis de publicitat.

Des del meu punt de vista, l’eliminació de les cookies de tercers i la conseqüent implementació de FLoC suposa un canvi importantíssim per als anunciants i, en menor mesura, per als usuaris.

A nivell tècnic, cal admetre l’esforç per part dels propietaris de llocs web per adaptar-se a la normativa vigent: el 2012 la legislació espanyola en matèria de publicitat i comerç electrònic obligava els propietaris de llocs web a informar de manera clara de l’ús de cookies; a partir del 2018, en virtut de la GDPR, la major part dels navegadors d’internet va haver de canviar la seva configuració perquè no s’acceptessin les cookies de tercers per defecte i que s’hagués d’obtenir el consentiment exprés per part de l’usuari. Tot això, a finals del 2023, quedarà en res i no pas per cap legislació ni per voluntat pròpia dels anunciants, sinó perquè depenen de Google. En l’àmbit del màrqueting, i amb les grans dificultats que hi haurà per fer retargeting al web, s’haurà d’innovar també tècnicament per arribar a l’usuari: l’optimització del lloc web, l’exploració del metavers, l’adaptació a les cerques de veu, la creació de publicitat “Mobile first” o impulsar el multicanal per connectar amb l’usuari són algunes de les tendències que impulsa la cookieless(Rebold, citat per MarketingNews, 2022).

D’altra banda, la base de la publicitat és conèixer l’usuari, per això cal poder-lo identificar. Si la informació de l’usuari és difumina en cohorts conèixer-lo esdevé una missió impossible. En aquest sentit, la plataforma Marketers for an Open Web asseguren que els editors locals més petits i les empreses independents seran els més perjudicats amb l’arribada de FLoC (PÉREZ, E., 2021). Si bé hi ha operadors publicitaris més petits que busquen escapar de la GAFA (Google, Amazon, Facebook i Apple), la realitat és que ho tenen ben difícil, no només perquè no tenen un producte propi per als usuaris sinó també perquè l’única manera que tenen de rastrejar els usuaris és col·laborar amb empreses més grans i aquí topen amb un nou impediment: la GDPR (MORATILLA, J.C., 2021).

Les estratègies de màrqueting, com funcionaven en els darrers anys, queda obsoleta. Ha arribat el moment, doncs, en què les marques han de buscar noves solucions i centrar-se, fonamentalment, en la persona usuària.

Val a dir que la privacitat de l’usuari preocupa de fa temps a l’entorn online: tal és l’exemple de Firefox, que bloqueja les cookies de manera predeterimada, o Safari, que afavoreix l’anonimat tot impedint el seguiment entre llocs web. Ara, a més, altres com DuckDuckGo han bloquejat FLoC de manera automàtica.

Per què tanta preocupació per FLoC? Perquè no hi ha dubte que Google és el líder indiscutible d’internet a nivell mundial i els anunciants necessiten Google per mostrar la seva publicitat. El navegador Google és el que té una major xifra d’usuaris a tot el món, tant el 2021 com el 2022, amb una quota de mercat mundial superior al 92% (Statista, 2022). Amb aquest lideratge tan indiscutible no és estrany pensar que la proposta de FLoC no farà altra cosa que revolucionar el mercat de la publicitat online en nom de la privacitat de l’usuari. És certa, tal preocupació? Algunes veus defensen que l’arribada de la cookieless no es deu tant a la protecció de l’usuari sinó al fet que la tecnologia vagi quedant cada vegada més endarrerida, com destaca la companya Helena Mullor en la seva ressenya del 5 de desembre de 2022.

L’historial de sancions a Google ens fa pensar en nous reptes ètics. La Comissió Europea l’investiga per quarta vegada, ara per haver restringit dades dels usuaris als seus competidors i haver-les utilitzat en benefici propi i, com no podia ser d’altra manera, també l’investiga per l’eliminació de les cookies, per valorar fins a quin punt perjudica la competència de la publicitat online i és un moviment per beneficiar el seu propi negoci publicitari (PÉREZ, E., 2021).

De cara a l’usuari, Google s’erigeix com a defensora de la privacitat dels usuaris, amb la implementació de FLoC, però la realitat és que Google seguirà sabent-ho tot de nosaltres, fins i tot com canvien els nostres interessos setmana rere setmana. Si bé la informació que vendrà a tercers serà més difusa, tal com afirma Brave la violació de la privacitat és qualsevol compartició d’informació privada sense el consentiment de l’usuari, també els seus gustos i preferències (RIUS, C., 2021). Tot i així Lorena Ramírez (2022) afirma que, segons estudis recents, el 83% dels consumidors estan disposats a compartir la seva informació sempre i quan rebin una experiència personalitzada, clara i transparent. Potser el problema no rau tant en la privacitat en si sinó en el desconeixement de què es fan de les dades de l’usuari.

En aquest punt no sobra destacar la diferència entre l’empremta digital, allò que rastregen les cookies, i la identitat digital, allò que l’usuari deixa a internet de manera activa, com recorda la companya Alba Oliva en la seva aportació de l’1 de desembre de 2022.

A nivell d’usuari, sabem que sabem que donem tota la informació als anunciants, tant amb les cerques que fem a Google, les pàgines que visitem a internet o la informació que publiquem, deliberadament, a les xarxes socials. Eduard Sanjuán, presentador del programa 30 minuts, ja afirmava al 2013 (fa gairebé 10 anys!) que aboquem a les xarxes socials dades personals, fotos de la nostra vida quotidiana, converses privades… xarxes com Facebook, Instagram o Twitter ja expliquen en molts casos més de nosaltres mateixos que la nostra pròpia memòria. Per tant, tot fa pensar que els usuaris, en general, no estan excessivament preocupats per la seva privacitat. Tot el que notarem amb l’arribada de FLoC, en el millor dels casos, és que trobarem anuncis menys adequats als nostres interessos.

Entre les implicacions que no notarem de manera molt visible però que no per això deixen de ser importants, hi ha la finalització de la compra de dades de públic a partir de dades de tercers. Les nostres dades més personals, doncs, deixaran de ser una mercaderia, com resumeix Octavio Gascón Garcés, en la seva aportació del 15 de novembre de 2022. Malgrat això, segueix Gascón, IoS i Android podran fer un seguiment de l’usuari a través de les seves aplicacions mòbils nadiues.

Caldrà estar alerta, però, com avisa l’Electronic Frontier Foundation (EFF), que aquesta segmentació no s’utilitzi amb finalitats discriminatòries: què se’n farà, amb els cohorts de “musulmans”, “gais”, “negres” o “anticapitalistes” (per posar algun exemple)? (PÉREZ, E., 2021).

Bibliografia

BARAINA, A. L’anàlisi amb els informes estàndard de Google Analytics 4. [en línia] Barcelona, UOC, 2022.

BOY, G. ¿Qué es FLEGDE?. [en línia]. ProgramaticSpain, 27 de gener de 2021. [data de consulta: 22 de desembre de 2022]. Disponible a https://www.programaticaly.com/portada/qu-es-fledge

CCMA: Penjats@Internet. 25 d’agost de 2013. 30 minuts [data de consulta: 5 de desembre de 2022]. Disponible a https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/penjatsinternet/video/4612751/

COOPOLA, M.E. Qué son las cookies, para qué sirven y cómo funcionan. [en línia]. Hubspot, 8 d’agost de 2022 [data de consulta: 5 de desembre de 2022]. Disponible a https://blog.hubspot.es/website/que-son-cookies

DUTTON, S.: ¿Qué es Privacy Sandbox? [en línia]. Chrome Developers, 18 de maig de 2021 [data de consulta: 5 de desembre de 2022]. Disponible a https://developer.chrome.com/es/docs/privacy-sandbox/overview/

ECONOMIA3: Los diez principios del nuevo marketing según Philip Kotler. [en línia]. Economia3, actualitzat el 21 de setembre de 2022. [data de consulta 10 de desembre de 2022]. Disponible a https://economia3.com/los-diez-principios-del-nuevo-marketing/

FERNÁNDEZ, R.: Cuota de mercado de los principales motores de búsqueda online a nivel mundial en 2021 y 2022. [en línia]. Statista, 11 d’octubre de 2022 [data de consulta: 6 de desembre de 2022]. Disponible a https://es.statista.com/estadisticas/664510/desglose-porcentual-de-las-busquedas-online-mundiales-por-buscador/

IEBS: Breve historia del Marketing de Contenidos. [en línia] IEBSchool, 12 de juny de 2014 [data de consulta: 10 de desembre de 2022]. Disponible a https://www.iebschool.com/blog/historia-marketing-digital/

MARKETINGNEWS: Adiós a las ‘cookies’ de terceros, bienvenidos a la hiperpersonalización [en línia]. MarketingNews, 18 de gener de 2022 [data de consulta: 10 de desembre de 2022]. Disponible a https://www.marketingnews.es/investigacion/noticia/1167844031605/adios-cookies-de-terceros-bienvenidos-hiperpersonalizacion.1.html

MANCINI, C.: ¿Qué es FLoC de Google y Por Qué WordPress no lo Apoya? [en línia]. Negociohost, 10 de maig de 2021 [data de consulta 6 de desembre de 2022]. Disponible a https://blog.negociohost.com/2021/05/10/que-es-floc-de-google-y-por-que-wordpress-no-lo-apoya/

MERINO, M. Rebelión contra la alternativa de Google a las cookies de terceros: Brave y DuckDuckGo bloquearán el uso de FLoC en navegadores. [en línia]. GenBeta, 13 d’abril de 2021 [data de consulta: 12 de desembre de 2022].

MORATILLA, J.C.: FLoC: El Cookiepocalypse y sus Cohortes. [en línia]. Audea, 23 de juny de 2021 [data de consulta: 6 de desembre de 2022]. Disponible a https://www.audea.com/floc-el-cookiepocalypse-y-sus-cohortes/

NORTH, P.: Marketing de contenidos o content marketing: qué es y cómo ponerlo en marcha. [en línia]. InBoundCycle, 21 de juliol de 2022 [data de consulta 10 de desembre de 2022]. Disponible a https://www.inboundcycle.com/blog-de-inbound-marketing/que-es-el-marketing-de-contenidos

PASTOR, J. Adiós a las cookies en 2023: Google pone fecha de caducidad a este mecanismo y confirma su (polémica) apuesta por FLoC. [en línia]. Xataka, 24 de juny de 2021 [data de consulta: 6 de desembre de 2022]. Disponible a https://www.xataka.com/privacidad/adios-a-cookies-2023-google-pone-fecha-caducidad-a-este-mecanismo-confirma-su-polemica-apuesta-floc

PÉREZ, E. Cómo funciona FLoC y qué dudas plantea la alternativa de Google a las cookies que promete revolucionar la publicidad online. [en línia]. Xataka, 24 de març de 2021 [data de consulta: 5 de desembre de 2022]. Disponible a https://www.xataka.com/servicios/como-funciona-floc-que-dudas-plantea-alternativa-google-a-cookies-que-promete-revolucionar-publicidad-online

PÉREZ, E.: La Unión Europea investigará a Google por cuarta vez: restringir datos a competidores y las cookies les enfrenta a otra millonaria multa. [en línia]. Xataka, 22 de juny de 2021 [data de consulta: 6 de desembre de 2022]. Disponible a https://www.xataka.com/legislacion-y-derechos/union-europea-investigara-a-google-cuarta-vez-uso-datos-para-publicidad-cookies-les-enfrenta-a-otra-millonaria-multa

PLANAS BOU, C. La manipulación política se propaga en Facebook. [en línia]. El Periódico, 15 de steembre de 2020 [data de consulta: 12 de desembre de 2022]. Disponible a https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20200915/manipulacion-politica-propaga-facebook-desinformacion-8113585.

RAMÍREZ, L.: Cookieless: 6 alternativas a un mundo sin cookies, IEBschool.com, 1 d’abril de 2022 [data de consulta: 12 de desembre de 2022]. Disponible a https://www.iebschool.com/blog/cookieless-que-es-alternativas-marketing-digital/

ROMERO, Sebastián. Mueren las ‘cookies’ de terceros. ¿Qué alternativas quedan? [en línia]. Impacto TIC, 22 de maig de 2022 [data de consulta: 12 de desembre de 2022]. Disponible a https://impactotic.co/mueren-las-cookies-de-terceros-que-alternativas-quedan/

RESTREPO ORTIZ, C.: ¿Cómo será el Marketing Digital sin cookies?. [en línia]. Mail Relay, 16 d’abril de 2022. [data de consulta: 10 de desembre de 2022]. Disponible a https://mailrelay.com/es/blog/2022/04/26/como-sera-el-marketing-digital-sin-cookies/

RIUS, C.: FLoC, la alternativa de Google a los cookies, no convence: DuckDuckGo y Brave ya se han pronunciado en contra y van a bloquearlo. [en línia]. Xataka, 13 d’abril de 2021 [data de consulta: 5 de desembre de 2022]. Disponible a https://www.xataka.com/servicios/floc-alternativa-google-a-cookies-no-convence-duckduckgo-brave-se-han-pronunciado-van-a-bloquearlo

RIUS, C.: Google quiere acabar con las cookies de Internet, y dice que su alternativa es casi igual de eficaz para los anunciantes. [en línia]. Xataka, 25 de gener de 2021 [data de consulta: 6 de desembre de 2022]. Disponible a https://www.xataka.com/privacidad/google-quiere-acabar-cookies-internet-dice-que-su-alternativa-casi-igual-eficaz-para-anunciantes

ROSALES, A.; SANDULESCU, A.: Mètrica i avaluació en mitjans socials. [en línia] Barcelona, UOC, 2022.

TOMAS, D.: ¿Cómo transformará tu marketing digital la nueva política de cookies de Google? [en línia]. Cyberclick, 18 de febrer de 2021 [data de consulta 10 de desembre de 2022]. Disponible a https://www.cyberclick.es/numerical-blog/como-transformara-tu-marketing-digital-la-nueva-politica-de-cookies-de-google

VILLAGORDO, A.: Si un servei és gratuït, el producte ets tu. [en línia]. Opcions, 28 de setembre de 2017 [data de consulta: 10 de desembre de 2022]. Disponible a https://opcions.org/articulo/servei-gratuit-producte-ets-tu/

La meva aportació inicial es basava en l’article de CleverClick360 (2022) a Linkedin Alternativas a las cookies. ¿Cuáles son las opciones?. En aquest article es menciona les diferents alternatives que hi ha per les cookies de tercers. 

Des que Google va anunciar que bloquejaria les cookies de tercers, han començat a sorgir molts dubtes envers les diferents alternatives que pot haver-hi. En primer lloc, com ja han comentat alguns companys, em sembla curiós aquest retard en diverses ocasions del bloqueig. D’una banda, està bé perquè dona temps al propi Google per pensar com ho volen fer per tal d’intentar “contentar” a tothom, especialment als inversos publicitaris. Però, d’altra banda, també els hi ha vingut bé als propis anunciants per poder acostumar-se a aquest futur sense cookies i ells mateixos pensar quines alternatives són més adients per cada cas. És una molt bona oportunitat perquè les empreses puguin pensar noves maneres de vendre els seus productes i això obre una nova porta que pot ser molt interessant. Qui sap si d’aquí no surt una nova alternativa molt innovadora que serà molt útil en el futur? Una nova forma de vendre productes revolucionària? Una aportació que va mencionar una companya també va ser la de la possibilitat que sorgeixen cercados alternatius. Com tot, la vida evoluciona i és molt encertat pensar que en un futur hi hagi un cercador que sustitueixi Google. No crec que sigui en un futur proper, però sí una possibilitat a mitjà/llarg plaç. A més, aquesta amenaça de competència també fa que Google cada cop intenti oferir el millor servei possible per no perdre el seu lloc com el cercador estrella. 

Em va semblar molt encertada l’aportació d’un company que mencionava que aquesta alternativa havia de satisfer als anunciants però també havia de vetllar per la nostra privacitat i dades personals. Sembla fins i tot contradictori, ja que no és un secret que els anunciants volen saber quanta més informació sobre nosaltres millor per oferir una experiència molt personalitzada i fer conversions. No obstant, s’ha de poder trobar un equilibri. 

Així doncs, entre les alternatives que es proposen a l’article que vaig escollir, crec que no hi ha una resposta correcta, sino que segurament hi haurà una època de prova i error fins trobar una alternativa efectiva en el futur. Com es menciona a l’article, per sustituir a les cookies de tercers, haurem d’aplicar una estratègia que se centri en el client, que sigui el més personalitzada possible dins el ventall que tenim sense les cookies de tercers. També s’haurà de basar en les paraules claus. No obstant, les que més han obert la porta al debat han sigut les proposades per Google.

En un principi va proposar FloC, però va ser molt criticada abans d’haver començat. A més, FloC ni tan sols era compatible amb les polítiques de privacitat vigents a Europa (Galeano, 2022). Quelcom curiós si pensem que era una alternativa per respectar més la privacitat dels usuaris de la xarxa. Així doncs, ara estan desenvolupant l’alternativa Topics. Amb aquesta nova proposta, el navegador defineix una sèrie de temàtiques que representen els interessos de cada usuari de fins a tres setmanes d’anterioritat segons el que s’ha buscat. Passades les tres setmanes, aquests temes es van eliminant. Topics no ha estat lliure de crítiques tampoc. Serà suficient per satisfer els anunciants amb tota la informació necessària per dirigir-se a futurs clients? 

En definitiva, crec que Topics és una bona alternativa però que encara falten per definir algunes coses. Per exemple, en un principi van dir que es tractarien uns 300 temes, però ja han expressat la intenció d’expandir-los en el futur. Novament, es convertirà en un sistema massa específic que no respecti la nostra privacitat? També crec que aquesta alternativa pot arribar a ser insuficient pels especialistes en marketing, que no només volen saber els interessos dels usuaris, sinó també altra informació molt valuosa com la ubicació geogràfica o l’edat. 

Per últim, m’agradaria mencionar que potser no cal que totes les alternatives super innovadores. Sistemes actuals com les first i zero-party data poden ser molt interessants per centrar-se en punts com l’adquisició, l’enriquiment, el reforç de l’embut de conversió i la fidelització (Delgado, 2022). I altres sistemes més tradicionals com les enquestes, formats interactius i newsletters també continuen sent eines molt útils per recopilar informació dels nostres usuaris de manera voluntària. A més, aquests sistemes, al ser voluntaris, generen més confiança als clients, ja que humanitza el teu negoci i ajuda a fidelitzar els clients. 

Bibliografia:

CleverClick360 (2022). Alternativas a las cookies. ¿Cuáles son las opciones?. A Linkedin:  https://www.linkedin.com/pulse/alternativas-las-cookies-cu%C3%A1les-son-opciones-cleverclick/?originalSubdomain=es 

Delgado,A. (2022). Las cookies de terceros y por qué deberías empezar a prepararte para su desaparición en 2024. Consultado el 12 de diciembre de: https://www.emprendedores.es/gestion/cookies-terceros/#:~:text=Las%20cookies%20de%20terceros%20y,el%20segundo%20semestre%20de%202024

Galeano, S. (2022). Adiós Floc, hola Topics: así es la última apuesta de Google para la era post cookies. Consultado el 12 de diciembre de: https://marketing4ecommerce.net/adios-floc-hola-topics-asi-es-la-ultima-apuesta-de-google-para-la-era-post-cookies/ . 

Mejías, M. (2022). Google Topics: qué es y cómo buscar terminar con las cookies. Consultado el 12 de diciembre de: https://www.cyberclick.es/numerical-blog/google-topics-que-es-y-como-buscar-terminar-con-las-cookies 

O’Reilly, L. Joe, R. (2022). Google va a volver a aplazar el fin de las ‘cookies’ de terceros, ahora hasta 2024. Consultado el 12 de diciembre de: https://www.businessinsider.es/google-va-retrasar-nuevo-fin-cookies-terceros-2024-1100357 

Privacy Sandbox (2022). The Privacy Sandbox. https://privacysandbox.com/ 

Ramírez (2022). Cookieless. 6 alternativas a un mundo sin cookies. A IEB School:  https://www.iebschool.com/blog/cookieless-que-es-alternativas-marketing-digital/ 

REBOLD (2022). Zero party data: qué es y qué beneficios tiene para el marketing. Consultado el 12 de diciembre de: https://letsrebold.com/es/blog/zero-party-data/

¡Hola compañeros y compañeras!

El artículo elegido es el siguiente: Muerte a las ‘cookies’ de Andrea Rosales

Para entender el debate propuesto en este Reto 2 me he basado en el análisis del articulo Muerte a las “cookies” de Andrea Rosales. En dicho artículo, publicado en junio de 2022, en el número 122 de la Revista de los Estudios de Ciencias de la Información y de la Comunicación (COMeIN), la autora escribe sobre la desaparición de los “cookies” y sus alternativas.

Andrea Rosales además de expresar sus conocimientos sobre el tema en cuestión va documentando y argumentando las ideas principales del artículo, que son:

• Fin del uso de los “cookies” a terceros por Google
• Uso de “cookies” crisis de reputación
• Alternativa de las “cookies”
• Uso de Google Analytics 4: Inteligencia Artificial

De hecho, Google ya ha anunciado varias veces que está dispuesto a acabar con las “cookies” a terceros (copiada tal cual del articulo). Esta frase nos indica una intención de la empresa ¿pero realmente lo ha hecho? En mi opinión considero que pueden acabarse las “cookies “como las conocemos ahora, sin embargo, muchas multinacionales se las ingeniaran para seguir adquiriendo información de cada usuario.

Una idea que deja claro el artículo es la crisis reputacional que genera el uso de las cookies para terceros y como las empresas aprovechan y realizan esos datos para generar publicidad de los productos que potencialmente les puede interesar a los visitantes en las websites (a pesar de que cuando la información que te ofrecen encaja con tus intereses). Personalmente pienso que el seguimiento siempre existirá ¿Pero es ético vender a terceros información personal y privada? ¿Cómo controlar el tráfico de estos datos? ¿Cómo se puede impedir que se enriquezcan los dueños de las websites a costa de los usuarios?

Es cierto (y coincidiendo con Andrea) que las “cookies” cada vez son menos apreciadas y menos aceptadas. Pero como bien dice el artículo es más fácil aceptarlas que combatirlas. Ya que personalmente pienso, que a la hora de la verdad acabamos siendo muchos los que le damos al botón de “Aceptar” sin pensar, porque si no lo hacemos nos acaba perjudicando a la hora de navegar de una manera fluida por Internet.

También creo que las “cookies” en ocasiones nos hacen la vida más fácil al poder configurarlas y permitirnos que nuestra navegación por Internet sea mucho más fluida y personalizada, no obstante, no todo lo que nos ofrecen son ventajas y facilidades, porque también puedes ser usadas de forma fraudulenta e invadir nuestra privacidad.

Asi que, si tenemos en cuenta que, desde el 25 de mayo de 2018, existe el Reglamento General de Protección de Datos que posibilita a los usuarios europeos configurar, desde las propias páginas webs, las cookies, el objetivo sería proteger a las personas físicas en lo que respecta al tratamiento de datos personales y la libre circulación de estos.

En concreto el RGPD nos indica lo siguiente:

“Las personas físicas pueden ser asociadas a identificadores en línea facilitados por sus dispositivos, aplicaciones, herramientas y protocolos, como direcciones de los protocolos de internet, identificadores de sesión en forma de «cookies» u otros identificadores, como etiquetas de identificación por radiofrecuencia. Esto puede dejar huellas que, en particular, al ser combinadas con identificadores únicos y otros datos recibidos por los servidores, pueden ser utilizadas para elaborar perfiles de las personas físicas e identificarlas”.

Teniendo en cuenta todo lo anterior ¿Qué alternativa hay a las “cookies”? pues la autora nos comenta que tendría que ser un sistema que satisfaga a los anunciantes y nos asegura la protección de datos personales y los derechos humanos. Un ejemplo de esta alternativa es la API de Topics y nos explica el sistema que llevará a cabo para ajustarse a la legislación actual. Según Google esta alternativa a las cookies, no rastrea el historial de navegación, con lo que se elimina la huella que deja el usuario en el mundo digital. el funcionamiento de API Topics se asocia el navegador y se centra solo en las preferencias del usuario en la red, que da a conocer con su comportamiento en la misma. entre las medidas que nos facilitan podemos encontrar que el usuario accede a un listado de temas de interés que podrá ir editando según sus intereses, mientras estos temas se van a ir actualizando y se generaran nuevos temas de interés, mediante análisis de actividad

Aunque personalmente pienso que esta alternativa puede mejorar la privacidad del usuario y tener un mayor control y transparencia, pero aún se siguen exponiendo los intereses del usuario (aunque sean menos concretos)

EL artículo lo acaba explicando sobre la entrada de la inteligencia artificial a través de Google Analytics 4 ya que podrá predecir la actividad de un usuario y personalizar los anuncios según su actividad previa. Sabemos que Google Analytics 4 es una herramienta que ha evolucionado mucho con el tiempo, y que no solo sirve para realizar estadísticas, sino que permite realizar análisis amplios muy útiles en las estrategias digitales. Lo más destacado entre las novedades es el uso de la inteligencia artificial (IA) que permite anticipar el comportamiento de los usuarios digitales con sus visitas previas, e informar automáticamente a los profesionales. (Tendero, 2020).

Lo que está claro que las “cookies” tarde o temprano van a desaparecer (mediados de 2023 según Goel,2021) y que las piezas de la publicidad digital están cambiando y esto es por el avance de la inteligencia artificial, pero ¿se respetarán los derechos humanos? El tiempo nos dará la respuesta, aunque siempre los derechos de los usuarios irán a remolque de la inmediatez legislativa de los nuevos avances digitales.

En mi opinión, actualmente las alternativas más adecuadas son las que permiten anticipar un patrón de comportamiento del usuario y permiten establecer una estrategia personalizada a cada usuario, aunque seguiremos cuestionando los métodos respecto a la protección de datos.

Lo que está claro es que no solo habrá una alternativa que pueda sustituir por completo las cookies de terceros y satisfaga a los anunciantes y los negocios deberán y seguirán buscando sus propias maneras para poder recopilar información, sin sobrepasar los límites legales. Para ello, otras opciones son usar la first y zero-party data y centrarse sobre todo en estos cuatro puntos: en la adquisición, el enriquecimiento, el refuerzo del embudo de conversión y la fidelización (Delgado, 2022).

BIBLIOGRAFÍA

• Rosales. (2022). Muerte a las “cookies.” COMEeIN, 122. https://doi.org/10.7238/c.n122.2237

REFERENCIAS

• https://blog.hubspot.es/website/que-son-cookies
• https://www.boe.es/doue/2016/119/L00001-00088.pdf
• https://www.indexexchange.com/es/2022/02/07/que-debes-saber-sobre-topics-api/

• Tendero Beiztegui, A. [Alberto] 2020, Google Analytics 4: la inteligencia artificial en el análisis de visitas, com, https://es.linkedin.com/pulse/google-analytics-4-la-inteligencia-artificial-en-el-alberto
• Delgado,A. (2022). Las cookies de terceros y por qué deberías empezar a prepararte para su desaparición en 2024. Consultado el 12 de diciembre de: https://www.emprendedores.es/gestion/cookies-terceros/#:~:text=Las%20cookies%20de%20terceros%20y,el%20segundo%20semestre%20de%202024.

IMÁGENES

• Foto de Viktor Talashuk en Unsplash